Martí Gironell, escriptor: “El pare Ubach era un home avançat per a la seva època, un tipus que mereix ser conegut”

Herme Cerezo/SIGLO XXI, 22/03/2011

Esta entrevista se grabó en catalán y así se transcribe en este blog. Al finalizar la transcripción encontrarán la traducción al castellano.

Martí Gironell (Besalú, Girona, 1971) visita de nou València, aquesta vegada per presentar als mitjans de comunicació la seva darrera novel·la que porta per títol ‘L’arqueòleg’, editada per Suma de Letras. L’obra ens parla del monjo Bonaventura Ubach, un religiós aventurer que des.de 1910 fins 1946 va viatjar de Montserrat a Terra Santa i Mesopotàmia amb el desig de contrastar en els escenaris reals alló que explica la Bíblia i el propòsit d’il.lustrar una edició catalana de les Sagrades Escriptures. Durant aquest grapat de periples, el monjo benedictí va adquirir molts objectes antics que permeteren la fundació del Museu de Montserrat. El viatge que descriu Gironell es convertirà en una odisea plena d’entrebancs i perills, que fan d’aquest llibre una novel·la d’aventures, a més d’un recull ben trellat de la història i cultura que envolten al poble beduí, el poble que “viu al desert”. Malgrat els petardos que ens acompanyaren amb el seu soroll, durant tota l’entrevista, poguí parlar a València amb l’escriptor gironí durant uns minuts, abans de la seva marxa cap a Madrid per continuar la tasca de promoció del llibre. Per cert, aquest monjo, per la seva astúcia, té indubtables reminiscències amb el Pare Brown, el mític personatge de ficció creat per l’escriptor anglés G.H. Chesterton.

Martí, com et trobes amb el pare Ubach?
Vaig assabentar-me de la seva existència per un reportatge de premsa que parlava que al Museu de Barcelona estaven restaurant una mòmia egípcia i em vaig preguntar qué hi feia a Montserrat una mòmia. Llavors despertar-se en mi l’interés per aquest asumpte i vaig continuar llegint el diari. Més endavant vaig trobar una foto d’un monjo, que era el Pare Ubach. La noticia deia també que aquest religiós havia portat moltes altres coses a Barcelona. Truquí al Museu per demanar informació. La meva sorpresa va ser grossa quan em digueren: “El pare Ubach, quin personatge!”. Tot seguit vaig pensar: ja està, ja ho tinc! Em donaren la referència d’una biografia del religiós, que havia escrit un altre monjo de Montserrat, i al final em digueren que, a finals del any 2010 anaven a publicar uns diaris on es feia relació de tots els seus viatges. Els vaig demanar que me'ls deixessin i vaig començar a llegir-los. A la meva novel·la li afegeixo un company de viatge, el pare Vandervost, un amic seu de l’Escola Bíblica de Jerusalem, al que li faig tenir dubtes i que s’enamori d’una beduina, en resum, li faig pensar com si fos un de tants monjos que es fan religiosos perquè no tenen un altre remei o una altra forma de guanyar-se la vida. De tot aixó surt un llibre d’aventures, que fa recordar a l’Indiana Jones però amb hábit.

Bonaventura Ubach

‘L’Arqueòleg’ es una novel·la o una biografia?
És una novela que parteix de les fons biogràfiques del pare Ubach, de les seues vivències que va deixar escrites, de les seues fotos i de les explicacions que em va donar l’únic monjo que va conèixer al pare Ubach i que segueix viu, el pare Pius Ramon Tragant, tota una eminència en els Evangelis Apòcrifs. Aquest frare, quan va veure la novel·la, em va dir: "Ara sí que tothom coneixerà al pare Ubach". Totes aquestes coses es barregen dins d’una coctelera i el que surt és aquesta novel·la de viatges i aventures, basada en una biografia. També, lógicament, li he afegit elements de la cultura i el folklore beduïns. No hi ha que olvidar que Ubach fa aquest viatge per a ilustrar la Biblia i que totes les dades són correctes. Traient comptes, podriem dir que el noranta-cinq per cent del text está basat en fets contrastats.

Quins objectes va portar el pare Ubach per constituir el Museu de Montserrat?
Va portar moltes coses: arbustos, una col·lecció d'insectes, fotografies, una mòmia, l'arbre d'on s'obté al mannà ... Totes aquestes cosa són fruit de la seva constància i perspicàcia. Ubach no espoliava, sempre comprava, regatejant això sí i amb els seus rebuts corresponents per salvaguardar la reputació del Monestir de Montserrat. Mai va fer cap transacció per força, ni contra la voluntat del venedor, no volia que cap comerciant es penedís de la seva venda. Així era el pare Ubach.

Ubach té una certa habilitat per sortir ben lliurat de situacions una mica compromeses, no?
La veritat és que quan jo llegia els seus escrits sempre em preguntava per on em sortiria aquest monjo, perquè era un tipus molt particular, molt espavilat, molt viatjat, molt llest.

Els primers anys del segle XX a Barcelona semblen singularment importants des del punt de vista literari. Moltes novel·les d'altres escriptors se situen en aquesta època i ‘L’arqueòleg’ també. Segons la teva opinió a què es deu aquest "fenomen"?
És una època, penso, particularment interessant perquè comença a despuntar la cultura Renaixentista i Montserrat és un focus d'irradiació important. Precisament, la intenció de traduir la Bíblia al català cau directament dins d'aquest corrent. A més, la idea d'il·lustrar-la amb un museu ple d'objectes que es poden tocar és un concepte molt modern i cal tenir en compte que estem parlant de l'any 1911. Ubach era un home avançat per a la seva època i crec que és un tipus que mereix ser conegut a Catalunya perquè fins ara és gaire desconegut.

Als seus viatges, Bonaventura Ubach feia proselitisme?
No era un evangelitzador. Parlava amb gents d'altres països amb mirada oberta. Explicava les seves idees però respectant les dels altres. Tenia una concepció ecumènica, com s'observa en les seves converses amb persones sunnites o jueus. Ubach no imposava gens. Si algú, després d'escoltar-li, volia canviar d'idees, bé, i si volia prosseguir amb les seves, també. Era molt respectuós amb el pensament dels altres.

L’aparició de Lawrence d’Aràbia com espia en la novel·la és una concessió cinematogràfica?
No, no és un concessió al cinema, el pare Ubach es va trobar amb la campanya arqueològica que Lawrence estava duent a terme a Aràbia, en Àkaba. Després es va saber que allò era una tapadora per permetre al servei britànic d'espionatge que es mogués al seu antull per aquell territori. Tot això està documentat i jo volia que Lawrence sortís en la novel·la perquè és real i Ubach l'hi va trobar.

La teva novel·la també és una oportunitat de mostrar les diferències culturals i parlar dels beduïns i els seus costums.
Després de llegir les memòries de Ubach vaig buscar documentació sobre els beduïns perquè el lector occidental sabés com és aquella cultura, com viu aquest poble i com practica la llei de l'hospitalitat. Al pare Ubach li interessava molt perquè surten en la Bíblia, són els hereus de la cultura que es narra en l'Antic Testament. És enlluernador el coneixement que posseeixen els beduïns sobre la terra. També aprofito per explicar el significat d'algunes paraules, com caravana, que vol dir el que torna, i per narrar com parla aquesta gent amb els animals gràcies a un xiulet.

Darrera pregunta, Martí, per escriure el llibre has fet tu el mateix viatge que el pare Ubach?
No he pogut viatjar. No he tingut ni el temps ni els diners per fer-ho. Encara que cal tenir en compte que alguns d'aquells llocs avui no es poden visitar. El que he fet ha estat reinventar i explicar als lectors les històries del monjo, les seves peripècies, els paisatges. Molta gent, després de llegir el llibre, m'ha comentat que explico les coses com si hagués estat allí. La veritat és que veient les fotografies del pare Ubach i llegint les seves paraules resulta fàcil reconstruir els escenaris i l'ambient que es va trobar el monjo en aquelles terres.

Traducción al castellano

Martí Gironell, escritor: “El padre Ubach era un hombre avanzado para su época, un tipo que merece ser conocido”.

Martí Gironell (Besalú, Girona, 1971) visita de nuevo Valencia, esta vez para presentar a los medios de comunicación su última novela, que lleva por título ‘El arqueólogo’, editada por Suma de Letras. La obra nos habla del monje Bonaventura Ubach, un religioso aventurero que desde 1910 hasta 1946 viajó desde Montserrat hasta Tierra Santa y Mesopotamia con el deseo de contrastar sobre los escenarios reales lo que explica la Biblia y el propósito de ilustrar una edición catalana de las Sagradas Escrituras. Durante sus periplos, el benedictino adquirió muchos objetos antiguos que permitieron la fundación del Museo de Montserrat. El viaje que describe Gironell se convertirá en una odisea llena de obstáculos y peligros que hacen de este libro una novela de aventuras, además de una selección bien trillada de la historia y la cultura que envuelven al pueblo beduino, el pueblo que “vive en el desierto”. A pesar de los petardos, que nos acompañaron con su ruido inmisericorde, durante toda la entrevista, pude hablar en Valencia con el escritor gerundense durante unos minutos, antes de su partida hacia Madrid para continuar la promoción del libro. Por cierto, este monje, por su astucia, presenta reminiscencias con el padre Brown, el mítico personaje de ficción creado por el escritor inglés G.H. Chesterton.

Martí, ¿cómo te encontraste con el padre Ubach?
Me enteré de su existencia por un reportaje de prensa que hablaba de que en el Museo de Barcelona estaban restaurando una momia egipcia i me pregunté qué pintaba una momia en Montserrat. Se despertó en mí el interés por este asunto y continué leyendo. Más adelante encontré una fotografía de un monje, que era el Padre Ubach. La noticia decía también que este religioso había traído muchas otras cosas a Barcelona. Llamé al Museo para pedir información. Mi sorpresa fue gorda cuando me dijeron: “¡El padre Ubach, qué personaje!” En seguida pensé: ya está, ya lo tengo. Me dieron la referencia de una biografía del religioso, que había escrito otro monje de Montserrat, y al final me dijeron que, a finales del año 2010 iban a publicar unos diarios donde se explicaban todos sus viajes. Le pedí que me los dejasen y comencé a leerlos. En mi novela le añado un compañero de viaje, el padre Vandervost, un amigo suyo de la Escuela Bíblica de Jerusalem, al que le hago tener dudas y que se enamore de una beduina, en resumen, le obligo a pensar como si fuera uno de tantos monjes que se hacen religiosos porque no tienen otro remedio u otra forma de ganarse la vida. De todo eso sale un libro de aventuras, que recuerda a Indiana Jones pero con hábito.

¿‘El arqueólogo’ es una novela o una biografía?
Es una novela que parte de las fuente bibliográficas del padre Ubach, de sus vivencias que dejó escritas, de sus fotos y de las explicaciones que me dio el único monje que conoció al padre Ubach y que sigue vivo, el padre Pio Ramon Tragant, toda una eminencia en los Evangelios Apócrifos. Este fraile, cuando vio la novela me dijo: “Ahora sí que todo el mundo conocerá al padre Ubach”. Todas estas cosas se mezclan dentro de una coctelera y lo que sale es esta novela de viajes y aventuras, basada en una biografía. También, lógicamente, le he añadido elementos de la cultura y el folklore beduino. No hay que olvidar que Ubach hizo este viaje para ilustrar la Biblia y que todos los datos son correctos. Sacando cuentas, podríamos decir que el noventa y cinco por ciento del texto está basado en hechos contrastados.

¿Qué objetos trajo el padre Ubach para constituir el Museo de Montserrat?
Trajo muchas cosas: arbustos, una colección de insectos, fotografías, una momia, el árbol del que se obtiene el maná … Todas estas cosas son fruto de su constancia y perspicacia. Ubach no expoliaba, siempre compraba, regateando eso sí y con los correspondientes recibos para salvaguardar la reputación del Monasterio de Montserrat. Nunca hizo ninguna transacción a la fuerza, ni contra la voluntad del vendedor, no quería que ningún comerciante se arrepintiese de su venta. Así era el padre Ubach.

Ubach tiene una cierta habilidad para salir bien librado de situaciones un poco comprometidas, ¿no?
La verdad es que cuando yo leía sus escritos siempre me preguntaba por dónde me saldría este monje, porque era un tipo muy particular, muy espabilado, muy viajado, muy listo.

Los primeros años del siglo XX parecen singularmente importantes en Barcelona desde el punto de vista literario. Muchas novelas de otros escritores, ‘El arqueólogo’ también, se sitúan en esta época. Según tu opinión ¿a qué se debe este “fenómeno”?
Es una época, pienso, particularmente interesante porque comienza a despuntar la cultura de la Renaixensa y Montserrat es un foco de irradiación importante. Precisamente, la intención de traducir la Biblia al catalán cae directamente dentro de esta corriente. Además, la idea de ilustrarla con un museo lleno de objetos que se pueden tocar es un concepto muy moderno y hay que tener en cuenta que estamos hablando del año 1911. Ubach era un hombre avanzado para su época y creo que es un tipo que merece ser conocido en Cataluña porque hasta ahora es poco conocido.

¿En sus viajes, el padre Ubach hacía proselitismo?
No era un evangelizador. Hablaba con gentes de otros países con mirada abierta. Explicaba sus ideas pero respectando las de los otros. Tenía una concepción ecuménica, como se observa en sus conversaciones con sunitas y judíos. Ubach no imponía nada. Si algún, después de escucharle, quería cambiar de ideas, bien y si quería seguir con las suyas, también. Era muy respetuoso con el pensamiento de los otros.

¿La aparición de Lawrence de Arabia como espía en la novela es una concesión cinematográfica?
No, no es una concesión al cinema, el padre Ubach se encontró con la campaña arqueológica que Lawrence estaba llevando a cabo en Arabia, en Ákaba. Después se supo que aquello era una tapadera para permitir al servicio británico de espionaje que se moviese a su antojo por aquel territorio. Todo esto está documentado y yo quería que Lawrence saliera en la novela porque es real y Ubach se lo encontró.

Tu novela también es una oportunidad de mostrar las diferencias culturales y hablar de los beduinos y sus costumbres.
Después de leer las memorias de Ubach busqué documentación sobre los beduinos para que el lector occidental supiera cómo es aquella cultura, cómo vive este pueblo y cómo practica la ley de la hospitalidad. Al padre Ubach le interesaba mucho porque salen en la Biblia, son los herederos de la cultura que se narra en el Antiguo Testamento. Es deslumbrante el conocimiento que poseen los beduinos sobre la tierra. También aprovecho para explicar el significado de algunas palabras, como caravana, que quiere decir “el que regresa”, y para contar cómo se comunica esta gente con los animales gracias a un silbato.

Última pregunta, Martí, ¿para escribir el libro has hecho tú el mismo viaje que el padre Ubach?
No he podido viajar. No he tenido ni tiempo ni el dinero para hacerlo. También hay que tener en cuenta que algunos de aquellos lugares no se pueden visitar actualmente. Lo que he hecho es reinventar y explicar a los lectores las historias del monje, sus peripecias, los paisajes. Mucha gente, después de leer el libro, me ha comentado que explico las cosas como si hubiera estado allí. La verdad es que mirando las fotografías del padre Ubach y leyendo sus palabras resulta fácil reconstruir los escenarios y el ambiente que se encontró el monje en aquellas tierras.